PAGESOS INDIGNATS! 

L'Abril del 2014, vaig tenir l'oportunitat de publicar un petit anàlisi sobre els conflictes socials de la pagesia del segle XII. Tenint en compte els recents esdeveniments de l'incendi d'Òdena, és una bona ocasió per veure com la pagesia ha tingut sempre una situació conflictiva respecte a la societat. Això si, cal dir que les generalitzacions sempre són desafortunades. Per això justificaré les meves paraules amb el següent article, publicat a la revista Montònec, publicació local de Font-Rubí(Alt Penedès). 

LES QUEIXES DELS FONT-RUBINENCS DEL SEGLE XII.

Arran d'un treball a la universitat he tingut accés a tres documents que ens obren una finestra al Font-Rubí medieval. Són tres reculls de queixes que el Comte de Barcelona recollia dels camperols del terme i que es conserven a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Són tres documents molt interessants perquè descriuen el que avui dia és el municipi de Font-Rubí tal i com era entre els anys 1150 i el 1172, en tota la duresa dels detalls per la manera com els senyors feudals tractaven als camperols i vassalls seus, en un moment en què s'intensificaren els abusos sobre la població. Abans d'entrar en les queixes pròpiament dites, fem un repàs de la situació de Font-rubí en aquell moment.

Font-Rubí sempre havia estat a l'orbita del Comte de Barcelona, però des de la primera notícia del castell l'any 983 va quedar infeudat a la família dels Queralt. En els anys de les queixes governava el terme Berenguer II, que tenia una germana, Berenguera. Aquesta estava casada amb Guerau III de Cabrera un dels nobles més importants de Catalunya, era un dels joglars més recordats, i prengué part de la reconquesta de Lleida, entre d'altres llocs ell i Berenguera eren senyors de Mediona. Així doncs a Font-Rubí i Mediona governava la mateixa família no és d'estranyar; doncs, que a les queixes la senyora de Mediona, una de les persones contra les que es queixen els pagesos sigui ni més  ni menys que la germana del senyor de Font-Rubí, més endavant comentaré les queixes contra ella. Cal dir però que Grabuac que avui dia pertany al municipi estava separat, i sota el domini del monestir de Santa Maria de Montserrat.

Totes les queixes es focalitzen sobretot en tres noms, la senyora de Mediona o Berenguera, Berenguer de La Bleda, i Pere Bernat de Puigdàlber, els tres darrers casos pagesos enriquits que han aconseguit el favor dels senyors feudals com a cavallers. Per començar és significativa la queixa datada al voltant del 1150-1155, que els pagesos de Font-Rubí fan contra el comte de Barcelona, contra la senyora de Mediona i Berenguer de La Bleda, en aquest cas també contra Ramon de Barberà, pels mals usos que els estan imposant de nou. Contra el comte per un nou impost de cereal i diners, i els altres imposen 20 sesters de blat ( 139,04 litres). A la queixa d'entre 1162 i 1172 trobem un altre exemple de la pujada d'impostos contra la que es queixen, doncs si abans havien pagat dues quarteres d'ordi per esmolar, els doblen fins a 4 o 5 segons la mesura del mercat de la Granada. O també el pagament pel mas, doncs si abans pagaven una garba de blat i un cistell de civada pel mas ara en paguen 3 o 4 per cada mas.

Més enllà dels impostos, les queixes recullen noms en concret que expliquen la seva situació particular. És el cas d'Arnall Raimon que li prenen un pernil com a recàrrec als dos ous que devia, no diu perquè. O el d'Arnau Copan que es queixa que li han pres 5 quarteres de blat, i un ruc. El cas de Pere Bernat de Puig és el cas d'un aloer, és a dir propietari lliure del domini feudal de Berenguer II de Font-Rubí, però, a qui, tot i així, li cobren un porc per cadascú dels germans, que en són deu com a cens per la possesiò de l'alou. No obstant, Pere Bernat, aquí no es queixa de la senyora de Mediona sinó del Comte;que curiosament i com ja hem anat veient també s'afegeix a les males accions dels senyors feudals. Abunden molt els robatoris de diners, més que no pas de bestiar o d'objectes, com són els casos de Joan, de qui diu bon home, i Carbó de Font-Rubí, al primer Berenguer de la Bleda li prengué 25 sous. El sou és una moneda que ja venia de les reformes monetàries dels emperadors romans. I a Carbó de Font-Rubí n'hi robaren 33, més els 15 que una tal Berengaria de Puigdàlber li pren. Els casos més destacables són el de Martí de Font-Rubí i el de Bernat Gilbert de Grabuac. El primer és un pagès a qui li destrossen la casa, els servidors de Berenguer de la Bleda, anomena també que eren cristians i sarraïns,  el deshonren i li prenen 11 sous per una banda i 20 per l'altre d'un honor que li fan reconèixer a Berenguer de la Bleda, finalment va accedir a concedir l'honor, i a més li prengueren dues quarteres de blat. El cas de Bernat Gilbert a qui Berenguer li requeria un ase, però com que no el tenien li van robar dos cavalls, una arada i li saquejaren la casa.

Davant de tots aquests casos, i tot i que no podem conèixer amb gaire exactitud la vida d'aquests pagesos, en el cas de Bernat Gilbert queda demostrat que qui s'està queixant és un pagès ric, doncs pocs podien permetre's un cavall. Es queixen molts d'altres però dels que no es pot assegurar del tot que fossin pagesos rics, tot i així tampoc queda clar qui recull aquestes queixes, però el més segur és que fos un oficial del comte. Per acabar doncs dir que aquest maltractament va ser reconegut legalment en la constitució de 1211, però abolit finalment a la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486, com a solució al conflicte entre els pagesos o remences i els senyors. I més enllà de la història de la Reconquesta, també aquest episodi de la història és important per nosaltres doncs d'aquest conflicte se'n derivaren el Mas Català i les masies que avui coneixem, en una victòria equilibrada entre la millora de la vida dels pagesos i el manteniment de certs privilegis pels senyors.