PAGESOS INDIGNATS!
L'Abril del 2014, vaig tenir l'oportunitat de publicar un petit anàlisi sobre els conflictes socials de la pagesia del segle XII. Tenint en compte els recents esdeveniments de l'incendi d'Òdena, és una bona ocasió per veure com la pagesia ha tingut sempre una situació conflictiva respecte a la societat. Això si, cal dir que les generalitzacions sempre són desafortunades. Per això justificaré les meves paraules amb el següent article, publicat a la revista Montònec, publicació local de Font-Rubí(Alt Penedès).
LES QUEIXES DELS FONT-RUBINENCS DEL SEGLE XII.
Arran d'un treball a la universitat
he tingut accés a tres documents que ens obren una finestra al Font-Rubí
medieval. Són tres reculls de queixes que el Comte de Barcelona recollia dels
camperols del terme i que es conserven a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Són tres
documents molt interessants perquè descriuen el que avui dia és el municipi de
Font-Rubí tal i com era entre els anys 1150 i el 1172, en tota la duresa dels
detalls per la manera com els senyors feudals tractaven als camperols i
vassalls seus, en un moment en què s'intensificaren els abusos sobre la
població. Abans d'entrar en les queixes pròpiament dites, fem un repàs de la
situació de Font-rubí en aquell moment.
Font-Rubí sempre havia estat a
l'orbita del Comte de Barcelona, però des de la primera notícia del castell
l'any 983 va quedar infeudat a la família dels Queralt. En els anys de les
queixes governava el terme Berenguer II, que tenia una germana, Berenguera.
Aquesta estava casada amb Guerau III de Cabrera un dels nobles més importants de
Catalunya, era un dels joglars més recordats, i prengué part de la reconquesta
de Lleida, entre d'altres llocs ell i Berenguera eren senyors de Mediona. Així
doncs a Font-Rubí i Mediona governava la mateixa família no és d'estranyar;
doncs, que a les queixes la senyora de
Mediona, una de les persones contra les que es queixen els pagesos sigui ni
més ni menys que la germana del senyor
de Font-Rubí, més endavant comentaré les queixes contra ella. Cal dir però que
Grabuac que avui dia pertany al municipi estava separat, i sota el domini del
monestir de Santa Maria de Montserrat.
Totes les queixes es focalitzen
sobretot en tres noms, la senyora de Mediona o Berenguera, Berenguer de La
Bleda, i Pere Bernat de Puigdàlber, els tres darrers casos pagesos enriquits
que han aconseguit el favor dels senyors feudals com a cavallers. Per començar
és significativa la queixa datada al voltant del 1150-1155, que els pagesos de
Font-Rubí fan contra el comte de Barcelona, contra la senyora de Mediona i
Berenguer de La Bleda, en aquest cas també contra Ramon de Barberà, pels mals
usos que els estan imposant de nou. Contra el comte per un nou impost de cereal
i diners, i els altres imposen 20 sesters de blat ( 139,04 litres). A la queixa
d'entre 1162 i 1172 trobem un altre exemple de la pujada d'impostos contra la
que es queixen, doncs si abans havien pagat dues quarteres d'ordi per esmolar,
els doblen fins a 4 o 5 segons la mesura del mercat de la Granada. O també el
pagament pel mas, doncs si abans pagaven una garba de blat i un cistell de
civada pel mas ara en paguen 3 o 4 per cada mas.
Més enllà dels impostos, les queixes
recullen noms en concret que expliquen la seva situació particular. És el cas
d'Arnall Raimon que li prenen un pernil com a recàrrec als dos ous que devia,
no diu perquè. O el d'Arnau Copan que es queixa que li han pres 5 quarteres de
blat, i un ruc. El cas de Pere Bernat de Puig és el cas d'un aloer, és a dir
propietari lliure del domini feudal de Berenguer II de Font-Rubí, però, a qui,
tot i així, li cobren un porc per cadascú dels germans, que en són deu com a
cens per la possesiò de l'alou. No obstant, Pere Bernat, aquí no es queixa de
la senyora de Mediona sinó del Comte;que curiosament i com ja hem anat veient
també s'afegeix a les males accions dels senyors feudals. Abunden molt els
robatoris de diners, més que no pas de bestiar o d'objectes, com són els casos
de Joan, de qui diu bon home, i Carbó
de Font-Rubí, al primer Berenguer de la Bleda li prengué 25 sous. El sou és una
moneda que ja venia de les reformes monetàries dels emperadors romans. I a Carbó
de Font-Rubí n'hi robaren 33, més els 15 que una tal Berengaria de Puigdàlber
li pren. Els casos més destacables són el de Martí de Font-Rubí i el de Bernat
Gilbert de Grabuac. El primer és un pagès a qui li destrossen la casa, els
servidors de Berenguer de la Bleda, anomena també que eren cristians i
sarraïns, el deshonren i li prenen 11
sous per una banda i 20 per l'altre d'un honor que li fan reconèixer a Berenguer
de la Bleda, finalment va accedir a concedir l'honor, i a més li prengueren
dues quarteres de blat. El cas de Bernat Gilbert a qui Berenguer li requeria un
ase, però com que no el tenien li van robar dos cavalls, una arada i li
saquejaren la casa.
Davant de tots aquests casos, i tot
i que no podem conèixer amb gaire exactitud la vida d'aquests pagesos, en el
cas de Bernat Gilbert queda demostrat que qui s'està queixant és un pagès ric,
doncs pocs podien permetre's un cavall. Es queixen molts d'altres però dels que
no es pot assegurar del tot que fossin pagesos rics, tot i així tampoc queda
clar qui recull aquestes queixes, però el més segur és que fos un oficial del
comte. Per acabar doncs dir que aquest maltractament va ser reconegut legalment
en la constitució de 1211, però abolit finalment a la Sentència Arbitral de
Guadalupe de 1486, com a solució al conflicte entre els pagesos o remences i
els senyors. I més enllà de la història de la Reconquesta, també aquest episodi
de la història és important per nosaltres doncs d'aquest conflicte se'n
derivaren el Mas Català i les masies que avui coneixem, en una victòria
equilibrada entre la millora de la vida dels pagesos i el manteniment de certs
privilegis pels senyors.
